Els primers intents d'incorporar la banda sonora a les pel·lícules es basaven en el funcionament a la vegada, amb els problemes consegüents, d'un protector cinematogràfic i un fonògraf.

​

Un altre avanç significatiu es va donar amb la creació del cronófon, amb el que es va aconseguir una millor sincronia entre les cançons que produïa el fonògraf i les imatges, encara que tenia errades molt apreciables en el so parlat.